No comparteixo, ni de bon tros,
el tarannà de l’actual president de la Generalitat de Catalunya, ni, òbviament
la majoria de les decisions del seu govern, considero que els pressupostos que
pretenen aprovar, amb la connivència del Partit Popular perjudiquen
absolutament l’estat del benestar, si es que ha existit mai com a tal, cosa que
dubto seriosament. Drets fonamentals, llargament reivindicats, dificultosament
i incomplertament assolits, seran retallats de forma injusta, amb innombrables
perjudicis per a moltes famílies, molts treballadors, molts infants… Veig
magre que el govern faci marxa enrere, tenen les seves raons, que no
comparteixo, i que sovint s’avenen a submissions a l’estat espanyol. Si anéssim
per altra via… Ara bé, dit això, i un cop vist tots els aldarulls vistos avui
a la porta del parlament de Catalunya, i reiterant el dret a la discrepància
com a legítim, faltaria més! I entenent que l’actual sistema democràtic no
esdevé perfecte, i totes les justificacions que vulgueu… no trobo
justificació a la violència i aldarulls visos. Sento vergonya aliena en veure
com els diputats són assetjats, insultats i agredits, pintats de manera que
recorda règims antics, que creien inexistents avui, i que creuen la línia més
que perillosa d’un tarannà neofatxa real.
Entenc tota discrepància, entenc
tot desacord, entenc que no considerem el sistema democràtic actual com a
perfecte, ans el contrari, però no puc entendre el que he viscut avui. En molt
de temps, i per desgracia, he de justificar l’existència de les forces de
seguretat. El col·lectiu dels anomenats indignats, que semblava que tenien molt
a debatre, i fent-ho de manera assembleària, ara mateix, ha perdut tota la seva
credibilitat per una feblesa, probablement atiada per un grup reduït d’amants
de la gresca. Els entenc, o si més no, ho intento, però penso que totes les
seves reivindicacions precisen adoptar forma, cara i portaveus. Clar que si
això darrer passa potser comences a formar part del sistema actual i potser
sorgirien els indignats del moviment indignat.. així anar recargolant el
cargol. Complicat, si, molt complicat. Però per començar per algun cantó,
potser, i només potser, estariua bé conèixer opcions concretes, i molt
concretament, saber com dur-les a bon port. Tasca gens fàcil, gens…
