Aquest matí, i com per desgràcia passa encara per a moltes gestions, he hagut de desplaçar-me a Barcelona, a realitzar una breu gestió a l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Un cop arribat a lloc, només entrar, un guarda de seguretat amb més ganes de fer-la petar que no par de ser meticulós amb la seva feina, ens ha fet deixar la bossa de la meva companya al detector i tot seguit ens ha fet passar sense més. Tot seguit, la noia de recepció ens ha demanat el dni , ens ha donat una tarja de visitant i hem pujat a la primera planta, on havíem de seure fins que, per megafonia, ens cridarien tot indicant-nos la taula a la que ens hauríem d’adreçar per realitzar el tràmit.
Només entrar a la primera planta, hi havia una taula de despatx, amb rodes, on al damunt tan sols hi havia un telèfon i un got de cafè. Al darrera de la taula, un silló dels grans, amb rodes, de color granat. assegut en ell un home, que aparentava força edat, m’ha donat la sensació que hauria d’estar jubilat ja, però com que avui no he llegit la premsa potser han tornat a aplaçar l’edat de jubilació, aquests que manen tant… Un home, doncs, amb un pantaló blau, jersei blau i americana també blava, però d’un to més clar. L’home, de poc gest, quasi immòbil, apoiava la ma esquerra damunt del genoll esquerre, i el braç dret, semi doblegat s’apoiava a la cadera dreta. Així ha estat una molt llarga estona. Al cap d’una mitja hora, ha obert un calaix del darrera de la taula, ha tret una tarja del mateix, se l’ha mirat amb atenció, semblava que li costava identificar el que hi deia, com si tingués problemes de visió. tot seguit s’ha guardat la tarja i ha tornat a la postura inicial. Durant els seixanta minuts llargs que l’home ha estat en el seu lloc, m’han passat un munt de pensaments pel cap. Cap d’ells, però, arribava a la conclusió de quina era la tasca d’aquell home allà assegut. Fins que, de sobte, ha entrat un altre home per la porta i s’ha adreçat a ell per consultar-li alguna cosa… La resposta: es que jo sempre m’assec aquí! Obvi fins aquí! Però no treballo pas aquí, ha seguit dient ! Menys mal !! Malpensat que arribo a ser !!! Llavors l’han cridat per megafonia, s’ha aixecat parsimoniosament, i s’ha adreçat ala taula pertinent. Poc més tart ha marxat, acomiadant-se del personal com si el coneixes de temps…
