Siguem rigorosos, siguem seriosos, siguem sincers!
Deixant de banda qui en té la major part de culpa, la reconegui o no, tot i que de ben segur que estarem d’acord en llistarar-los de seguida a la majoria… Deixant doncs, aquesta puntualització de banda, en el que estarem segurament d’acord és que, retallar, el que s’en diu retallar, es ben fàcil. Sobretot, si el que hi ha al calaix no es nostre, i tenim un sou d’enveja; que no farem públic, això si! Doncs bé, em sembla, del tot aberrant, pretendre basar les grans retallades en camps d’importància vital com són l’educació i la sanitat.
La sanitat, de la que ja era per tots coneguda la lentitud i les llargues llistes d’espera per a moltes intervencions quirúrgiques. I ara pretenem, a més, suprimir centenars de llits… Com no vingui l’Asterix amb la seva poció màgica, val més que no agafem un mal de ventre.
I l’educació, àrea en la que tampoc es que disposem del millor model ni resultats propers als de mitjana europea. L’educació, camp que hauria de cuidar-se i mimar-se, com a llavor per a un futur millor, en tots els aspectes possibles, per als nostres fills.
Em semblen, particularment, els dos terrenys amb menys motius per retallar.
Per altra banda, em sembla, que les tisores podrien esmolar-se ben esmoladetes, per reduir despeses en aspectes que costa molt de tocar, sobretot, si afecten a qui retalla. Entenc que el president de la nació, o un diputat, si treballa, que no sempre és el cas, es mereix un sou digne, com tot bon treballador. Però, de cap manera, pagar-los les bestieses que arriben a percebre, i sovint, de per vida. Em sembla d’escàndol! Em sembla que podem fotre a mar sous, comissions, cotxes oficials, recepcions oficials, festes majors, festes menors, subvencions a religions i sectes, exercits i desfilades, …
Per acabar, val a dir, que si el govern que ens mena fos seriós, també potser, començaria a exigir a l’estat espanyol allò que ens deu de justícia… que la crisi, sense deutes, seria, de ben segur, molt menys crisi…
