Like this:

Aquest cap de setmana, un any més, he fet una escapada cap el Cavatast, a Sant Sadurní de Noia. Una activitat que sempre m’ha agradat i he esperat amb ganes, i on m’ho he passat molt bé fins a l’edició d’enguany.

Enguany, el fet de posar els estands a banda i banda del carrer, dificultava moltíssim la circulació dels visitants, si abans, en hores puntes, ja era complicat, enguany missió quasi impossible.

Per altra banda, el fet de substituir les taules tipus barra, per botes de fusta es molt maca, llàstima que eren del tot insuficients. Personalment, m’agradava aturar-me uns minutets en alguna de les taules per gaudir del tast gastronòmic, de xarcuteria o pastisseria, amb el cava. En aquesta ocasió això no era difícil, sinó impossible. Per no citar les deixalles que s’acumulaven en algunes botes. També he trobat a faltar contenidors d’escombreries i fonts per a netejar les copes.

Per altra cantó, en aquesta edició hi havia moltes degustacions que costaven més d’un tiquet, cosa que encareix notablement els preus, cosa de la que no em queixo si la qualitat és bona, però penso que en la caseta de venda de tiquets s’hauria d’informar d’això, així com en els estands del cava, on sovint no sabies quants en necessitaves.

En altres anys la fira que precedia al Cavatast era  força poblada i enguany quasi inexistent, suposo que la crisi també ha fet estralls a Sant Sadurní, com a tot arreu. En aquest sentit, però, penso que les parades d’artesania que eren al carrer de sota eren poc visitades i donaven una sensació pobre.

Entenc, que cal anar renovant-se, diuen que renovar-se o morir. Però també diuen que rectificar es de savis, i en un terme mig poder farem contents a més visitants.

Espero tornar l’any vinent i poder tornar a disfrutar del Cavatast, i no tenir la decepció d’aquest anys que no em renova gaires ganes de repetir.

Salut i cava!