Like this:

Els temps estan canviant, i més que han de canviar encara.

S’apropa Nadal, i alguns demanen encara per l’autèntic sentit del dia. Abans de prosseguir, deixeu-me dir, que sóc ateu. Ateu a cada passa més convençut, i sense ànim d’ofendre a ningú, valgui’m déu!

Vaig néixer, com la majoria, en una família de tradició catòlica, apostòlica, i romana… seguint tots els preceptes de bateig, eucaristia, confirmació… fent-me fins i tot catequista. Tot això, amb el temps, m’ha ajudat i molt, a entendre que església i cristianisme no són, sovint, massa sovint, la mateixa cosa. Va ajudar-me a penetrar en un procés llarg i meticulós d’observació, reflexió i meditació, en que de mica en mica, sense pressa, però sense pausa, vaig adonar-me de molts detalls i aspectes que van conduir-me, irremissiblement, a declarar-me ateu.

No crec, ni trobo elements per confiar, en la institució eclesiàstica, en la que hi he trobat, per sort, algun gran home, per ser concret, dues grans persones, tot i que una d’elles va acabar fugint, cames ajudeu-me, de la institució eclesial.

Aquell que s’autoproclama posseïdor de la veritat absoluta, defensor del bé, la justícia i l’amor, sovint, massa sovint, s’instal·la en la mentida, la comoditat, la justícia del corrent favorable o l’amor a un mateix o al proïsme, això darrer, d’amagat, no fos cas.

Em sembla la més vergonyosa presa de pel, que en els temps que vivim, l’estat de torn, gasti milions d’euros i molèsties infinites a veïns i aliens, en la visita d’un representant sectari que predica allò que no compleix ni de lluny…

Tot i això, l’església o la tradició cristiana, ens han apropat a tradicions que perduren molt vives encara avui dia, algunes de pròpia collita cristiana i moltes d’altres transformades del paganisme provinent de diversos flancs. El carnestoltes, o el Nadal, com a festa o data, van esdevenir transformats d’altres tradicions que molts, des d’infants, hem anat fruint. Ser ateu doncs, des del meu punt de vista, no està, en absolut, renyit amb la celebració del Nadal. En absolut en fer el pessebre, fer cagar el tió o rebre els reis de l’orient a casa. Si la tradició cristiana ha estat capaç d’adoptar i reconvertir festes i tradicions al seu interès al llarg dels segles, jo, ara i avui, reivindico la celebració i nova reconversió de tradicions divertides i no exemptes d’un regust de pau, sempre ben rebut, que un dia alguns van fer seves i ara jo em sento tranquil de reconvertir en laiques, populars, històriques, etc.

Fem, si cal, del Nadal, una festa de pau, de renaixement de valors espontanis i vius, sovint minsos en la societat actual, fem-ne, si cal, una festa gastronòmica, un retrobament, un divertiment, un… Vivim en un món globalitzat, barrejat, i contradictori. El meu veí, àrab, celebra el ramadà, però també el Nadal, sense menjar porc, això si!